Divisa

DIVISA

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!




COMENTARI.

Aquest és un poema de Maria Mercè Marçal que dóna nom, tot i no dir-se igual, al recull de poemes que encapçala publicat el 1982. Es titula Divisa, com els poemes que també encapçalaven les seves obres anteriors, però aquest de divisa només en té el nom. Hauria de ser una frase breu i representativa, però es tracta d'un sonet decasíl·lab. La rima és consonant i segueix l'estructura ABBA CDDC DAC ABB.
L'element més repetitiu del poema és la sal, que es troba al mar, escenari suggerit constantment, i que alhora espavila i dóna vida a l'autora.
Al primer quartet i al primer vers, "sal oberta a la nafra: que no es tanqui!", trobem contradiccions. Primer un ordre alterat de les paraules, ja que el correcte seria "sal a la nafra oberta". I segon, posar sal a una ferida realment ajuda a que no es tanqui, però no és lògic que hom no vulgui curar-se. No es deixarà vèncer per cap àncora (un altre referent al mar) que, a més, hagi estat ja vençuda (per tant serà més forta que un element tan sòlid, compacte i resistent com una àncora de ferro), ni s'entrebancarà i enfonsarà per cap record dolorós.
"Heura al velam" a la segona estrofa, per tant fa referència a un vaixell (i al mar altra vegada).
Apareix de nou la sal, atribuïnt-li una qualitat d'ésser animat, "viva", i se l'aplica a les parpelles per veure-hi millor. Una altra contradicció, ja que li faria malbé la vista. El que vol albirar és l'enllà, el que ve després, el futur; que el veu com un desert (un espai trist, monòton i totalment oposat al mar) obert en un deliri verd, que recorda a l'heura apareguda anteriorment però que no té res a veure amb el blau del mar ni el groc del desert. Que l'escandall, un instrument, arribi fins a les estrelles.
A la tercera estrofa torna la sal oberta i, en reble (és a dir, per omplir i allargar el vers, sense albergar sentit i utilitat), també el cel està obert. Es repeteix altra vegada la sal, explicant que perdura encara quan l'onada ha desaparegut, i que posa en condicions la llengua, el nas i les orelles, que sumats als ulls i a les ferides de la pell concluïm que revitalitza tots els sentits.
L'última estrofa comença de manera idèntica al primer vers de la primera. Després, i per acabar, demana que la sal la condueixi en moments dolents i tèrbols cap al gorg lunar, un lloc misteriós, on tot canvia.



Que llaaaaaaarg~
--GeM--

deures de St. Jordi

Ja ho diuen que els de Llorenç som puntuals :D
Però més val tard que mai:

Jo volia recomanar el llibre El petit príncep, de Antoine de Saint-Exupéry.
M'el van ensenyar ja fa temps,
però vaig descobrir-lo l'any passat.
És preciós.
Sembla per nens però les aparences enganyen.
És un llibre boníssim i que fa pensar molt,
a part de tendre i molt dolç :)
M'encanten els contes, i dins l'història
n'hi ha uns quants de molt ben trobats.
Tan simple com mostrar la realitat,
fer-t'hi fixar una mica i reflexionar;
vet ací un dels seus encants.

Molt, molt recomanable.
Meravellós.
--GeM--

Cròniques de la Desfilada

Ladies and gentlemen, amb tots vostès...

LA DESFILADA MEGAREFASHION 2008 DE L'IES L'ARBOÇ, ÀLIES FÀBRICA!! xD

Dir que va ser meravellosament increïble és quedar-se curt.

Dir que va ser millor que cap altre any no és pas mentir.

Dir que el públic plorava de l'emoció no és fer-ne un gra massa.

Dir que d'aquí ens n'anem a les passarel·les de París és fins i tot poc.

Dir que... Ehem, bé, potser exagero, doncs tampoc seria fals...

El cas, però, és que vam disfrutar moltíssim.

Que vam estar, no nerviosos, sinó a frec d'atacs d'histèria crònica col·lectiva.

Que vam aprendre a canviarnos de roba a la velocitat de la llum, del so i dels rajos ultraviolats junts, que té mèrit la cosa.

Que vam acoseguir fer cridar sorollosament al públic

(encara que els crits fossin "¡¡nooo, por diooos, que se vayaaan!!"),

etc, etc, etc.

Tothom amb el seu nou look, tots amb el cap multicolor, ben maquillats i, no cal dir-ho, amb conjunts estel·lars. Feiem caure de cul.

M'arriscaria a dir que algú potser confongué l'institut amb la gal·la dels Òscars.

Com m'arrisco també a exagerar enormement.

M'encanta presentar :D

El público me odia :DDD

Si fer els preparatius ja era un show, imagina't la desfilada!

Amazing!!! xD

I quan es va acabar, gairebé tots cap a Vila a celebrar-ho.

(no detalls. com si ningú hagués pujat a la barra. eeeeh... jajajja)

L'endemà tots a recollir amb ganes.

Perquè la croexa ens regalava esmorzar

(que encara avui hem menjat palmeres d'aquelles)

(ESTIMO LA CROEXA!!!!!!),

i més que res perquè si no recollim no ens donen els diners pel viatge.

En definitiva, experiència que repetiriem tots, m'imagino.

Fantàstica. I amb glamour.

Monteagudo, quan tinguem les fotos te les portem.

I tampoc ens fa res perdre hores de classe per mirar el DVD.

Fins aquí Cròniques de la Desfilada.

Un plaer,

--GeM--

(the Poll)

PD: no buscar un perquè a la imatge. fa conjunt, i punt. ^^

interessant...

Tres amigos van a cenar a un restaurante. Despues de la cena piden la cuenta.
Camarero: Son 30 euros, caballeros.
Y cada uno de ellos pone 10 euros.
Cuando el camarero va a poner el dinero en caja, lo ve el jefe y le dice:
Jefe: No, esos son amigos mios. Cobrales solo 25 euros.
El camarero se da cuenta que si devuelve los 5 euros no les dará justo para repartirlos entre los tres y decide lo siguiente:
Camarero: Ya está. Me quedare 2 euros y les devuelvo 3, uno para cada uno.
Les devuelve a cada uno 1 euro.
Ahora es cuando viene el follon. Si cada uno puso 10 euros y le devuelven 1 euro, realmente puso cada uno de ellos 9 euros.
9 x 3 = 27 euros. Si añadimos los dos que se queda el camarero, salen 29 euros…
¿Y el otro euro?

Per fi imatges :D

hi ha gent que s'avorreix.
i fa coses productives com aquesta.
aprenem, sisplau.

Diria k lu de les imatges no va...

Bàsicament per actualitzar o algo... ualaaaaaa, pk no va la tecla de la dreta per tirar avall?? vaya timooooo, em sento estafadisimaaaaaaaaaaa!!!! maldito PC... --GeM--

Passeja x la xarxa xo ves am compte am les aranyes

Treball de classe:



Avantatges:

Tens milions de possibilitats, és un mitjà d'entreteniment inacabable.
Hi trobes moltíssima informació.
En treus imatges, jocs, descàrregues de música i pel·lícules...
A més, pots comunicar-te tant amb amics com amb desconeguts de l'altra punta del món.
És com parlar per telèfon o cara a cara, i també pots deixar missatges que seran vistos més tard.
Resulta fàcil mantenir l'anonimat, ocultar-se.

Inconvenients:

En la comunicació hi ha més falsedat, confusions i malentesos.
És molt millor veure la cara del teu interlocutor.
Hi ha enganys difícilment detectables, estafes, etc.
Perds hores i hores, et té tancat a dins de casa.
Gratuït tampoc no és, i et gastes molts diners en averies.

Mesures:

Has de ser conscient del que fas, autolimitarte les hores i les accions.
Tenir antivirus i coses així també està bé.
Però sobretot no abusar-ne.
En la mesura justa.